Què és el menjar ecològic?

Què és el menjar ecològic?

El menjar ecològic o biològic, és l’evolució de la producció alimentària amb els mètodes tradicionals .

Aquests metodes s’han vist, durant el segle XX, modificats per l’ús d’agents químics per tal d’augmentar la producció i actualment s’anomena agricultura convencional.

Per a poder considerar un producte com a ecològic s’han de tenir en compte molts punts. En el cas de l’agricultura no es poden fer servir productes químics i les llavors no han de ser transgèniques, o sigui, sense transformacions genètiques. Només es poden aplicar sals naturals, com poden ser coure, o sofre. Els productes per a eliminar o repelir les plagues d’insectes i fongs, no poden ser sintètics o químics artificials, han de ser d’origen orgànic.

Tampoc es poden afegir als aliments additius artificials de cap tipus.

El vegetal ecològic o biològic resultant, pot ser certificat des de l’administració, després de passar una sèrie de controls de producció i analítiques.

En la ramaderia no es poden subministrar antibiòtics com a base del sistema per mantenir el bestiar, ni hormones de creixement, i l’aliment que se’ls hi dòna també ha de provenir de l’agricultura ecològica.

La pesca, igual que en les altres pràctiques alimentàries, segueix el processament mínim de mètodes, productes i condicions artificials. Des dels diferents països es demana que els productes tinguin un certificat conforme aquests siguin i hagin seguit el protocols demanats. Els principals països i organitzacions com la Unió Europea, Estats Units, Japó i Canadà entre d’altres, tenen certificats propis. El dia 1 de Gener de 2009 va entrar en vigor el nou reglament de la Unió Europea, inclòs en el tractat de Lisboa per a la producció, control i etiquetat de productes ecològics.

En citem la següent part: “La producció ecològica ha de respectar els sistemes i cicles naturals... en casos excepcionals, es poden permetre els recursos sintètics químics... aquests recursos són aprovats i inclosos en les llistes a l'annex del reglament de la Comissió.”1

A l’estat Espanyol, cada comunitat autònoma té el seu segell de certificació ecològica, encara que obligatòriament l’etiquetatge ha de ser amb el de la UE. El de Catalunya és el CCPAE, Consell Català de la Producció Agrària Ecològica. La majoria de països del món tenen algun certificat però no tots són vàlids per a l’importació a altres països.

A la UE es pot etiquetar un producte o aliment com a ecològic si els ingredients han estat produïts amb els reglaments ecològics corresponents. En el cas que el producte tingui Organismes Modificats Genèticament només es podrà etiquetar si no han sigut introduïts de manera intencionada i tinguin un percentatge inferior al 0,9% dins el producte.

La consumició de productes ecològics és altament beneficiosa pel consumidor, que gaudeix d’un producte sense agents químics que posin en perill la salut per culpa d’aquests. Degut a  l’exposició prolongada dels productors als pesticides químics, es produeixen entre 1 i 5 milions d’enverinaments i al voltant de 20.000 morts anuals, segons dades de l’ONU.2,3

De vegades, algun tipus de fruita o verdura biològiques no tenen l’aspecte tant atractiu com el convencional, però el que importa no és l’aspecte, sino l’absència de productes químics sintètics i els nutrients que aporta el menjar ecològic.

Hi ha productes que venen de llocs llunyans, per la falta de producte local o el cost de producció, peró l’augment del consum i la conscienciació dels consumidors, fan que cada cop es puguin comercialitzar més productes de proximitat biològics, la qual cosa els fa tenir més valor ecològic, per la disminució del transport, i social, ajudant a l’economia local.

Els aliments ecològics que, per climatologia, no es poden conrear en les nostres terres, no s’haurien de consumir. Fora bo que provinguessin de cooperatives agricoles, o del comerç just.

G.R.LL

1-Reglament inclòs al Tractat de Lisboa de la UE referent a la producció, etiquetat i control dels productes ecològics.

2-Organització Mundial de la Salut, Impacte sobre la salut pública dels pesticides usats en l'agricultura, 1990.

3-Consell Econòmic i Social de l'ONU, Drets econòmics, socials i culturals, Comissió sobre Drets Humans, 58a sessió, 2002.